Lluny de ser efectiu el compomís de fer realitat la plena igualtat entre homes i dones en tots els àmbits de la vida, les diefrències i els sacrificis són encara evidents a la nostra societat. Cal plantejar-se i concretar mesures efectives que facilitin un major i més equitatiu repartiment de tasques entre gèneres, especialmente en el camp privat.

És l’àmbit privat o domèstic on, més enllà de la legislació, -que podría ser entesa com una interferència sobre les llibertats individuals-, cal vertebrar respostes a l’actual situació de desequilibri en la dedicació d’homes i dones, mitjançant l’actuació de determinats sectors socials, polítics, acadèmics i civils. La dona continua configurant l’espina dorsal del manteniment i sostenibilitat de l’àmbit domèstic.

És indispensable un gran pacte social que abarqui els terrenys, sectors i àmbits que intervenen per tradició, en aquest desequilibri, i que son en bona mesura els que, amb les seves decissions, poden donar un tomb radical a aquestes desigualtats de repartiment de les tasques en un determinat àmbit. Treballar especialment els sectors laborals, acadèmics, sindicals, civils i polítics, realitzant un esforç per la recerca d’eines integradores i generadores d’equilibris intergènere en aquells àmbits de la vida on es percebi un notable desequilibri.

La dedicació a l’àmbit domèstic o privat no pot significar per la majoria de dones, l’esglaó a superar en la vida per a convertir-se en millor profesional i millor persona, no pot convertir-se en aquell factor que determini quina sortida prendre en cas d’haber de recórrer a la plena dedicació. La mitad del cel, la mitad de la terra, només un repartiment just, equitatiu i equilibrat, permetrà el desenvolupament humà, laboral i social d’ambdòs gèneres per igual, superant els rols feminitzants i masculinitzants, imposats per la tradició.

El mon educatiu té un paper primordial en la recerca de sortides de futur que, de manera progressiva, incideixin en un canvi generacional del patró sexista en la dedicació del privat. Només des de la impregnació des de la infantesa dels valors de la igualtat, la coresponsabilitat i la equitat de tasques entre gèneres, especialment en l’àmbit domèstic, podrem assolir la fita de modificar els actuals models socials, permetent viure una realitat algún dia de plena equiparació de responsabilitats en la majoria de llars i famílies.

Els mitjans de comunicació, el món de la cultura i l’oci i entreteniment, elements d’enorme influència i canalitzadors d’una determinada imatge, juguen un rol determinant. Convertits des de fa dècades en veritables difussors generals d’una manera de concebre la vida i les relacions, aquestes sectors contribuixen al manteniment dels rols sexistes en alguns àmbits, especialment en mantenir la imatge feminitzadora de les tasques domèstiques, en contraposició a les conductes masculinitzades relacionades amb el mon laboral i el sosten de la unitat familiar tradicional. Cal exigir un més gran compromís a aquests en quan a protagonistes involuntaris d’aquesta terciada imatge, extenen la necessitat que es converteixin, per obligació i responsabilitat moral, en eines d’un canvi en la concepció social respecte el repartiment de tasques domèstiques.

Anuncis