Open Government, Govern Obert. Dues paraules que aporten per si soles un significat més que evident d’aire nou, de ventilació vers velles estructures, d’apropament a la incredulitat, de proximitat i confiança.
PSC: El repte de l’open government
Parlar de govern obert i aplicar-ne el concepte als àmbits de la política en un país com el nostre, pot semblar poc més que de ximples. De fet, per a una persona com jo, que duc més de vint anys relacionat amb el fet polític, he de reconeixer que per primer cop vaig interessar-me per aquesta nova estructura d’organitzar i afrontar el fet polític fou de mà d’una amiga i companya, l’ex-diputada socialista Lourdes Muñoz.
Reconeixem l‘open governtment com aquella doctrina política que defensa que l’encaix de la política i la gestió de la cosa pública han de fer-se més propers i transparents, per tant aboga per una obertura a tots nivells, i una proximitat amplia en el seu abast organitzatiu, que faculti una major i més ample proximitat i participació de la ciutadania.
La constant degradació del fet públic, la pèrdua de connexió de la política vers la ciutadania a la que representa, la constat i progressiva desafecció ciutadana vers la política, obliguen les organitzacions polítiques i administracions, a fer un urgent replantejament de com afavorir la transparència i la proximitat amb la societat.
Val a dir que es planteja amb poques paraules evolucionar d’un plantejament de model organitzatiu basat en la democràcia representativa vers una nova concepció fonamentada en bona part en una democràcia participativa.
Aquest fet ja fou posat en dubte per les organitzacions no governamentals, exemplificadores d’un sistema participatiu on la recerca i trobada d’espais més oberts, dinàmics i propers als interessos socials de la ciutadania, han confrontat un nou estil de gestió i interpretació organitzacional amb les formes poc clares, obscurantistes i gens obertes de determinades maneres d’interpretar l’estructura política.
El gran repte d’aplicar un model de govern obert, ha de ser afrontat per les forces progressistes com una, potser la darrera oportunitat, de connectar de nou i establir mecanismes, de trobada amb aquelles persones que, amb interessos per transformar la societat i els seus entorns, no consideren la política com la millor solució, o bé han abnegat d’aquesta, per manca o pèrdua de confiança.
Generar nous espais de debat, oberts, dinàmics, permisisus amb les opinions i especialment oberts a les aportacions i sense calaixos ni barreres físiques, és el primer dels reptes. Les organitzacions polítiques han de permetre’s oferir espais al debat, a les aportacions i arribat el cas, a la presa de decissions, sense la necessitat de fer-ne acte de presència física. En aquest sentit, adquireix gran importància la xarxa de xarxes i l’educació tecnològica dels ciutadans i ciutadanes que n’han de fer ús.
La màxima expressió mai manifestada de la forma d’articular les bases d’un govern obert, foren pronunciades pel President d’Estats Units, Barack Obama, l’any 2009:
* Un govern obert i transparent promou la connexió de les formes de fer política amb una ciutadania decidida a rendir comptes amb les institucions.
* Una estructura política o institucional colaborativa fomenta la proximitat amb la ciutadania i implica aquesta en la seva presa de decisions.
* Un govern i unes organitzacions polítiques participatives favoreixen el dret de la societat a expressar i pronunciar-se de forma activa sobre els seus propis destins.

Connecto doncs com a persona activa, implicada en transformar la societat i l’entorn en el que visc, amb un nou model més proper, més actiu, transparent i participatiu, o tornant a referir-me a Lourdes Muñoz, desenvolupar el concepte de partit xarxa (us recomano amb fermesa que llegiu l’entrada al seu blog “Partit xarxa, un partit obert, un open party”) per a fer-vos a la idea dels reptes d’una organització política, en aquest cas, del PSC.

Anuncis