Dos mesos després d’arribar a la Moncloa, el Partit Popular acaba de tastar el regust amarg d’aplicar polítiques antisocials sense consens i atemptant contra la base de l’estat del benestar.

Primera prova de foc pels conservadors espanyols i si tot segueix la lògica habitual, Rajoy començarà a caminar pel mateix camí que la cancellera alemanya Angela Merkel; el de la derrota amarga.

RESULTATS AUTONÒMIQUES 2012

Llegim els resultats a Andalusia. Evident la pèrdua de suport del Partit Socialista andalús, que perd 9 escnos a la cambra autonòmica però frena, en bona part gràcies al lideratge decidit de José Antonio Griñán, les fatalitats que anunciaven les enquestes prèvies. Tothom donava el PSOE per mort i enterrat, i semblava que la marea blava no s’aturaria. En bona part, la caverna mediàtica ultra conservadora ja tenia la feina bruta feta i ja ahir la nit, es veien obligats a reescriure les seves portades: El PSOE aguanta l’escomesa, Grián heroi, Arenas quart fracàs consecutiu.

El viratge final, gens previs per les análisi i enquestes prèvies, ha certificat la victòria més amarga del PP al territori insignia del socialisme espanyol, una pírrica victòria de la dreta (50 a 59) que certifica la mort política del candidat Arenas, i escenifica la revolta social anticonservadora. Aquests resultats permeten parlar amb majúscules del President Griñán, heroi de l’esquerra andalusa més inmediata, i del paper a jugar per IU-IX, la Izquierda Unida de Diego Valderas, baixell insignia comunista del projecte de Cayo Lara, qui més val que aturi qualsevol deriva d’apropament al PP, -com ja vàren fer a Extremadura-, pel bé futur de la seva coalició.

Si que les enquestes encertaren l’escenari dels altres comicis en joc, els que havien de resoldre la situació de bloqueig del govern del Principat d’Astúries. Com emulant la sitaució andalusa, els resultats mostren la victòria de l’oposició actual, en aquest cas el PSOE, tot i que l’aritmètica política sembla que aboca la ciutadania asturiana a viure per primer cop la constitució d’un govern de coalició de dretes, a priori sembla que la sortida més natural.

Veient els resultats de les urnes, la suma dels resultats de les forces d’esquerres, els 16 escons del PSOE (triumfadora de la nit electoral) afegits als 5 d’Izquierda Unida, no assoleixen la majoria necessària per a tocar el govern autonòmic, on si poden arribar a pactar el Foro Asturias d’Alvarez Cascos, ex-doberman popular , i el PP de la candidata Mercedes Fernández, la persona que va apartar Cascos amb el seu nomenament, de la fidelitat popular.

En aquest cas, sembla més que improbable que el diputat assolit per la UPD de Rosa Díez vagi a servir per a decantar res, motiu pel que es preveu es decanti, com ja és habitual, per donar suport a les forces de dretes. Però tot poder girar, si amb el vot emigrant, el PSOE assoleix l’avantatge necessària per obtenir el 17è escó, -es troba a 177 vots de distància del Foro i pot esgarrapar-ne un escó que després del reconte, s’adjudicà per escàs marge el partit de Cascos. Si finalment l’obtè el PSOE, el diputat d’UPD serà decissiu pel govern del Principat.

Però potser el millor resum que es pugui arribar a fer d’aquests comicis sigui en clau social; es consolida de forma clara un rebuig a la Reforma Laboral de Rajoy que ha de tenir la culminació d’una setmana clau, el proper dijous 29 en una convocatòria de Vaga General que ha de marcar un abans i després en el despotisme amb el que ha assumit Rajoy i el PP, les rendes del nostre país.

Anuncis