Consell Ministres 30 març 2012





Inmersos encara en el ressò de la jornada de vaga general, -molt em temo que el començament de les mobilitzacions ciutadanes-, el govern del Partit Popular ens dona més motius per accelerar la indignació ciutadana, amb la presentació dels seus primers pressupostos.


Coneixedors d’una realitat numèrica que els permet fer i desfer a voluntat (gràcies a la majoria absoluta que obtingueren a les darreres eleccions generals), a la presentació de la pitjor i més salvatge reforma laboral que legislada a Europa als darrers anys, ara hi sumen un nou factor d’encrispametn social; els pressupostos generals.


Encara avui en dia hi ha qui diu que no hi ha diferències entres esquerre i dreta, que tots els polítics son iguals, i que tant és qui governi, que ho patim igual. Bé, m’he proposat trencar aquests llegendes que molt probablement s’han ocupat d’extendre des de la mateixa dreta, la PPolítica i la mèdiatica, i demostrar a qui llegeixi aquestes línies, que hi ha maneres diverses d’afrontar les polítiques d’un país, a dreta i esquerra.


Observem a continuació un breu resum de les mesures més importants anunciades des del govern (font http://www.publico.es);


a) Increment dels impostos per valor de 12.300 milions d’euros.
b) Congelació dels salaris del funcionariat de l’estat.
c) S’eleva l’impost de societats.
d) Reducció de la despesa ministerial en un 16.9%, l’equivalent a 27.000 milions d’euros.
e) Increment als usuaris d’un 5% i un 7% en les factures energètiques de gas i llum.
f) Reducció en 594 milions d’euros a la despesa en matèria d’Ajuda al Desenvolupament.
g) Rebaixar en 322 milions d’euros els ajuts a l’habitatge.
h) Eliminació de 1.500 accions en matèria d’ajudes a les polítiques actives d’ocupació.


Com veiem, al marge d’aplicar mesures que quan eren a l’oposició defenestraven i alçaven la veu en contra en els anuncis d’increment d’impostos o de les factures energètiques, hi ha elements de màxima preocupació si s’observen amb deteniment.


La progressiva reducció i eliminació de les inversions destinades a cooperació i solidaritat, a la dependència dels més dèbils socialment parlant, i encara amb més agravant, l’eliminació d’accions implementades pels governs socialistes en matèria de foment de l’ocupació activa. 


En resum, segons la dreta la única fòrmula de gestionar la crisi, que ara per primer cop reconeixen com a global, és incrementar la despesa de les famílies i abaixar la seva qualitat de vida, congelar salaris, facilitar els acomidaments, eliminar polítiques d’ocupació, i des de la lògica ultraconservadora, reduïr la despesa del govern en matèria d’inversió pública amb l’evident finalitat de LIQUIDAR L’ESTAT DEL BENESTAR.


Dos elements més resumeixen aquesta POLÍTICA D’EUROVEGAS (tot sigui per satisfer el capital), que està realitzant el Partit Popular amb només 100 dies; l’amnistia fiscal als evasors de capitals (una part dels seus benefectors i votants ?) i l’aniquilació progressiva de la Llei de Dependència, autèntic sosten d’una de les parts més dèbils i necessitades de la nostra societat.


No podem però oblidar que en aquest lesiu viatge contra els treballadors i treballadores, no van sols. La còmplice actitud de Convergència i Unió els fa igualment responsables del que dença s’esdevingui als carrers de les nostres ciutats. Legislar és ser responsable. Trepitjar drets laborals i socials és imposar de forma de forma autoritària unes maneres despòtiques d’exercir el govern del país. I d’això en saben molt a dreta i dreta, a Catalunya i a Espanya.



Anuncis