TV3, la teva. La tele de tots fòren dos dels eslogans més aclamats que difiniren en un moment molt assenyalat, un dels vaixells insígnies de tota una època a la nostra “santa terra pujoliana”.
I és que l’aparició d’un mitjà de comunicació propi, autòcton, fet i creat a imatge i semblança d’una societat que clamava pel fet diferèncial, va significar la clau per obrir i implantar a foc, un sentiment i uns valors molt ben expressats des dels diferents àmbits de comunicació de l’esmentada corporació.
Els i les catalanes vàrem compartir taula durant anys amb tota normalitat amb una manera de fer les notícies, d’exaltar les heroiques gestes pàtries, i d’anunciar els resultats electorals, des d’una nova vessant si més no curiosa.
Vet aquí però, que amb l’estratègia d’amor condicional que el President de la Generalitat ha signat amb el Partit Popular a Catalunya i més enllà, -aquella terra que des de fa molts anys no es menciona a la cadena-, ha significat la caiguda en desgràcia d’un model i un símbol, que semblava inquebrantable.
Elements tan intocables des del naixement de la cadena com parlar dels Paisos Catalans, mostrar el mapa únicament dels territoris de parla catalana obviant la resta del país, o el protagonisme televisiu de la tele de tots respecte la competència televisiva privada, semblan haver entrat en una profunda crisi, i son posats en dubte.
L’últim d’aquests episodis, la notícia del cessament de la gran gurú mediàtica de l’expressió més catalanopatriòtica de la Catalunya audiovisual, Mònica Terribas, com a Directora de TV3 ha fet trontollar les bases socials, i els capitells de més d’un afamat personatge de la cultura catalana.
En temps de retallades socials, increments salarials, atacas als drets i deures socials de la ciutadania, imposició de contrareformes laborals agressives i salvatges i on ni la protesta pacífica ja hi te cabuda, els Lluís Llach de torn, perdin el temps clamant al cel per la injustícia comesa.
M’agradaria veure persones tan rellavants com ell jutjant la nefasta política conservadora de banda i banda de la Plaça Sant Jaume i les seves accions que atempten contra tota responsabilitat social amb els seus ciutadans i ciutadanes.

No m’agrada el teu silenci…

Anuncis