Com a veï del Districte de Sant Martí, i tot i que el fenòmen del barraquisme, que abans d’irrompre CiU a l’alcaldia de Barcelona ja pràcticament es donava per extingit, llegeixo amb cautela les darreres notícies al voltant dels assentements a l’àrea del Poblenou.

Als darrers mesos, han estat per desgràcia notícia a la majoria de mitjans, les tragèdies individuals de persones que, vivint en l’extrema pobresa, han fet seves les úniques opcions viables en els temps que ens toquen viure, assentar-se a solars, naus abandonades o en amplis terrenys malvivint dins d’automòbils.

Si a la tragèdia de malviure per sota d’uns mínims cànons de dignitat afegim que una majoria d’aquestes persones pertanyen a col·lectius d’immigrants, la tragèdia agafa unes dimensions encara més preocupants, donades les darreres mesures restrictives entomades per les diverses administracions conservadores tant a Catalunya com al govern central vers aquests col·lectius.

CIU: Barraquisme sota l’estora

Tot i l’activa feina de denúncia i de treball de camp a nivell social realitzada pel Regidor-President del Districte de Sant Martí i company del PSC David Escudé, amb els diversos col·lectius tan d’afectats com de responsables del teixit associatiu social del barri, la resposta i les possibles solucions només es troben en mans dels actuals gestors polítics d’ambdues administracions de la Plaça Sant Jaume. I aquí trobem el primer dels grans obstacles, l’escasa disposició de Convergència i Unió a assumir polítiques de caire social i de fer front a la progressiva gravetat d’una situació que arreuja dia a dia.

Amb certa esperança, diversos representants del teixit associatiu del Poblenou varen dur a terme una trobada amb l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a fi de cercar vies de solució a la situació d’emergència social que es viu a la zona i d’evitar la degradació de les vides de les persones i de l’entorn.

El resume de la trobada es reflecteix als mitjans de comunicació i expresenm el sentit d’un dels representants de les entitats del Poblenou, Manel Andreu; Ens ho han venut com una qüestió de seguretat per evitar que es reproduexin més incendis i desgràcies personals. I és que resumeix molt bé el que la dreta conservadora aplica de forma generalitzada amb molts dels reptes socials que afrontem avui en dia com la violència de gènere, l’explotació sexual de les dones o el barraquisme i l’exclusió social, mirar cap un altre banda i amagar sota l’estora qualsevol imatge negativa que simbolitzi la degradació d’un determinat entorn.

 

Anuncis