PACTE SOCIAL I FISCALITAT EUROPEA

La galopant crisi financera global que ha colpejat durament les economies mundials ha estat afrontada per una amplia majoria dels governs de la Unió imposant programes d’austeritat durs i exigents, al temps que impera l’aplicació de mesures polítiques excesivament centralitzadores, amb la finalitat d’assolir un major control i disciplina sobre la fiscalitat territorial o regional de les seves administracions locals.
Les mesures restrictives i basades en un intent per reduir de forma dràstica la despesa interior, ha dut als governs a una depresió econòmica, social i financera, establint un futur d’incertesa sobre aquestes mateixes economies, amb deutes desvocats, una accelarada desconfiança dels mercats i una gestió dels recursos enfocada des d’una vessant neolliberal, que com s’està comprobant és perjudicial i perniciosa per la majoria de la ciutadania que la sofreix.

Espanya, en bona part fruit dels problemes estructurals mai solucionats, per una aposta equivocada per l’especulació urbanística i una cultural de la “totxana”, afegida a la nefasta gestió política dels governs de dretes (central i autonòmics), segueix el camí marcat abans per paisos com Grècia, Irlanda o Portugal, on la greu recessió, brutals retallades dels serveis públics més elementals, increment de la pressió fiscal, privatitzacions masives en marxa i desregulació dels mercats laborals interns, necessita una nova orientació política per escriure un nou present amb garanties pel futur.

Cal plantejar per Europa un nou marc unitari, un escenari on donar cabuda a un model de fiscalitat tipus aplicable als paisos de la zona Euro, que permeti donar esperances de futur totes les economies sumides en el desconcert i permeti superar l’actual moment de desconfiança social, econòmica i política en que ens trobem immersos.

Una Europa que va fer posible una aposta per una moneda única no pot deixar de banda aquesta opció. És el moment de plantejar noves vies que superin el model econòmic i financer imposat per les forces socials i polítiques conservadores al larg de dècades. El creixement és la base en que sustentar les opcions de futur, i el repte europeu passa per la promoció de polítiques comunes de plena ocupació i de recerca de més qualitat de l’oferta laboral dels estats.

L’austeritat conservadora aplicada com una “apisonadora” es resumeix en un abandonament de la recerca de solucions als problemes estructurals del estats, un cas molt clar el de Rajoy i el PP al nostre país, on lluny de fer front a la situació de la crisi immobiliària, a l’increment de l’atur o al desgavell de les entitats bancàries, s’ha respost desmentallant la santitat pública i universalitzada, desmantellant l’estat del benestar, increment els impostos a les rendes baixes, fomentant una amnistia fiscal pels defraudadors o fent seguidisme descarat i perniciós a les polítiques establertes des de Berlin per la cancellera alemanya Angela Merkel.

PS Garants d’una fiscalitat progressista

Davant de la crisi provocada en bona mesura per sus sistema financer neolliberal i conservador, hem de sorgir les forces de progrés, amb els partits socialistes al front, alçant un discurs basat en el creixement econòmic, de l’ocupació, la sostenibilitat, el foment de noves energies, la consolidació de polítiques públiques de progrés, la inversió per un nou industrial i un canvi en la filosofia de la producció de la empresa.


Un nou discurs és necessari. França amb François Hollande i la majoria absoluta del Partit Socialista arreu, estableix un patró que ha començat a fer trontollar la base de les polítiques conservadores que han aprofit la crisi per fer possible les seves “polítiques reals” de desmantallament de la cosa pública, reduccions de salaris dels treballadors, fragmentació del sistema públic de salut o aniquilació dels sistemas públics d’ensenyament on han pogut.

Noves accions. Nou llenguatge. Noves formes. A Catalunya, i tal i com assenyalà el Primer Secretari de la Federació de Barcelona del PSC i Senador de l’Entesa, Carles Martí cal apostar:

* Per un model de fiscalitat on no es posi en dubte la pertanyença territorial i on es posi més èmfasi en la redistribució futura dels recursos que en obtenir a qualsevol preu més recursos per ser més que ningú.

* Per una nova redistribució de la càrrega impositiva basada en les rendes individuales, on qui més tingui més pagui.

* Per la creació de noves figures impositives que grabin les grans fortunes i les transaccions financeres.

* Per garantir la disposició i acompliment dels acords de l’Estatut, fixant un gir en la política econòmica i fiscal actual.

Anuncis