MANIFESTACIÓ INDEPENDENTISTA
Mai el poble de Catalunya havia viscut una mobilització popular com la registrada el passat 11 de setembre de 2012, Diada Nacional de Catalunya. El lema, l’objectiu dels organitzadors i les senyes d’identitat d’aquells i aquelles que varen marxar sobre Barcelona evidencien una realitat que no es pot menysprear ni menystenir; una part de la societat catalana dessitja un nou marc nacional.
No posaré en dubte l’èxit de la marxa, quelcom que és evident per tothom llevat per TVE i pel President del Govern, Mariano Rajoy, però no puc compartir ni la locura col·lectiva postmani d’uns, ni els intents per acaparar i aglutinar a tota Catalunya en una mateixa reclamació, que n’és pròpia d’una part de la societat amb la que ni em sento còmode, ni representat.
Una mobilització massiva que, al meu judici, expressa el malestar d’una bona part de la nostra societat vers els continuats atacs que sobre Catalunya  i els catalans es versen massa a sovint en determinats sectors de la resta de l’estat. Un factor d’indignació, agraeujat per la incomprensió, la crisi, les balances fiscals o el deute de les institucions.
Tot i que per l’independentisme català ara és l’oportunitat per assolir la fita de trencar amb Espanya i construir un nou estat, la gran part de ciutadans i ciutadanes, representants polítics i socials, entitats i associacions, que no vàrem sortir al carrer a clamar per la independència, mereixem ser escoltats al mateix nivell. Aquesta no és la nostra causa. 
Aquests dies, més d’un s’esforçava en evidenciar més que mai els sentiments, les senyes i els símbols que fan pàtria, així com, amb un suport mediàtic sense precedents a Catalunya, construir certificats de bona catalanitat segons si es secundava o no, la marxa de l’11S.
La situació actual deixa al front de la gestió d’aquesta reivindicació convertida en causa per uns i en problema a resoldre per altres, el MHP de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, qui ha tret un rèdit notable al moviment independentista, curiosament sense ser present a la marxa, deixant al marge de l’èxit a l’ANC o a ERC, per exemple. 
Independència o Pacte Fiscal amb l’estat ?. Canviem de joc o millorem les regles del joc actual ? 
Anuncis