TRAICIÓ; és el fet de renegar amb paraules o actes d’un compromís de lleialtat vers uns ideals, una organització o un grup de pertinença.

Familiarment, la traició consisteix en defraudar la família, amistats, grups ètnics o religions, o a qualsevol altre grup de pertinença, fent el contrari que tots esperen que faci.
El socialisme barceloní viu un capítol aquests dies d’incertesa i de difícil resolució. La traició de la que en faig esment a l’inici de l’entrada té aquest dies nom i cognoms, en la persona del President del Grup Municipal Socialista: Jordi Martí i Grau.
El que inicialment molts podien entendre com un simple diàleg entre el lider de l’oposició i el grup al govern de la ciutat, ha anat agafant cos de forma progressiva, i ha mostrat que el regidor que presideix el principal grup de l’oposició, no es movia per interessos del propi partit, si no que ocultava una desmesurada ambició personal.
Amb l’oposició frontal de la Comissió Executiva del partit a Barcelona, del seu primer secretari, de les bases i de l’organització juvenil socialista, la JSC, el regidor ha continuat la seva particular batalla personal vers un pacte inicial amb CIU i amb Xavier Trias que, al marge de suposar facilitar a CIU l’aprobació de les mesures de govern recollides en el PAM, obria a títol personal les portes de la notorietat, per un polític massa allunyat del carrer i les persones, i molt proper als despatxos, les cadires i les comunicacions de premsa.
Amb l’únic suport del portaveu del Grup Municipal, la conferència de premsa entomada el passat dia 13 de setembre, ha significat la culminació als despropòsits d’un polític que, a jutjar dels aconteixements, mai hauria d’haver arribat a presidir el grup municipal del PSC, i que posa les seves ambicions personals per sobre dels interessos del partit on és afiliat.
Pronunciar públicament una conferència de premsa posicionant el vot i les accions de tot un grup polític on és notòria l’oposició a qualsevol pacte de govern, és poc més que una maniobra adreçada a fugir per la única via possible; el xantatge polític, “o el partit em respalda o marxaré”. No son aquestes, paraules de rebut per un responsable polític. Menys tolerable sembla, clamar per l’autonomia i la llibertat de moviments, tot plegat quan aquests moviments atempten contra les idees, el projecte i el progressisme del socialisme a Barcelona. 
És una traició a les bases militants, a la direcció i, molt pitjor encara, a l’electorat d’un partit de progrés que mai pot claudicar davant d’un desgovern nacionalista i de dretes com l’encapçalat per Xavier Trias, amb un programari conservador, privatitzador i contrari a l’ideari del PSC.
Els i les socialistes no podem permetre ni tan sols un pacte de mínims que suposi, entre d’altres, la privatització i externalització total del model educatiu bressol, que certifiqui la desaparició de Barcelona Activa entesa com a un punt d’atenció i creació d’oportunitats laborals, o que atempti contra un model de progrés que hem construït al llarg de més de trenta anys d’història.

Des d’aquestes línies faig una crida a la responsabilitat de la direcció del PSC de Barcelona i del Grup Municipal Socialista de la ciutat per que no perpetuin cap tipus de pacte amb la dreta nacionalista alhora que demano la inminent dimissió del president del grup, Jordi Martí i Grau com a responsable de l’actual desgabell de la política municipal del PSC, i una autèntica i ferma oposició d’esquerres al govern de la ciutat.

Hom dessitja que la mateixa fermesa demostrada per Pere Navarro en renovar la direcció del Grup Parlamentari, amb una direcció capaç de fer oposició de veritat, s’apliqui en el cas del grup municipal, on és imprescindible un gir a l’esquerra i un canvi de President i Portaveu de manera immediata.

Anuncis