Igualtat efectiva, un repte
¿Que ens fa ser homes? ¿Qui o com delimita els canons establerts per definir la masculinitat ideal? ¿Sóc menys home si em rebelo contra una imposició social amb la que no em trobo a gust?
El primer que cal assenyalar és la dificultat que la majoria d’homes tenim per veure’ns reflexats en un determinat model d’home igualitari, -concenciat i socialment compromés amb uns valors i una causa-, la igualtat efectiva,  a diferència de les dones que poden trobar referències de feministes en tots els àmbits de la societat, de pensadores, creadores,  o polítiques, a artistes, escriptores o professionals lliberals.
La discussió entorn a la recerca de noves masculinitats és encara massa propera en el temps com per trobar aquests models exemplars amb els que educar futures generacions. Així i tot, som un bon grapat d’homes que de manera individual o col·lectiva, hem comprés el missatge que la lluita per la igualtat efectiva ens necessita amb un paper protagonista, actiu i ferm, conjuntament amb les dones.
No existeix però un sol patró de masculinitat a idealitzar i agafar com a exemple, la identitat masculina no és única ni tancada, i s’expressa de formes diverses segons l’edat, la condició sexual, la classe social, l’origen o la pertenença ètnica.
Una nova visió social és necessària per assolir la plena igualtat i consecuentment la llibertat personal i col·lectiva, trencant les limitacions, les normes i els símbols que socialment tenim imposats dones i homes, que ens permeten viure amb privilegis els uns, i sofrir les discriminacions les altres. Aquesta és doncs la frontera a abatre, la del sentit obligat a pertanyer a un sexe i tot el que aquest implica.
Com diu el psicòleg argentí Jorge Corsi, “si no tenim en consideració el gènere de les persones implicades i les normes socials que des dels diversos entorns que afecten les persones prescriuen i proscriuen el que els homes, com a sers masculins i les dones en quan a sers femenins, han de sentir i fer”.
Conciliació real a la llar, un objectiu
Aquesta nova i necessària visió, -una perspectiva masculina de gènere-, ha de significar una decidida aposta per desdramatitzar els rols i erradircar progressivament les normes socials que erigeixen el pilar dels valors de la masculinitat tradicional i, alhora, una forma de questionar un sistema hegemònic  que ens mostra un prototip d’home lligat per les seves mateixes limitacions de varó-fort-poderòs i sense sentiments.
Els homes igualitaris questionem doncs aquest model tradicional de masculinitat i considerem els privilegis del nostre sexe com la font del conflicte i el mur que obstaculitza el progrés i la transformació d’aquest model, en d’altres models més variats i diversos on acomodar-nos tots.
La renuncia voluntaria masculina, indispensable per avançar en la plena igualtat, és quelcom difícil sense voluntat social i col·lectiva equiparable als plantejaments ja clàssics d’ajuda econòmica dels paisos desenvolupats en cedir part del seu PIB al desenvolupament dels paisos en vies de desenvolupament, una quimera per uns, una necessitat innegociable per d’altres…
I és que molt important que, de forma progresiva, els homes ens sumem als diversos moviments que tenen entre els seus objectius, la consecució de la igualtat efectiva al nostre entorn, bé sigui des d’espais contra la violència vers les dones, moviments i associacions d’homes igualitaris o des de posicionaments, articles i maneres d’entendre la vida com la que hom defensa, al servei d’una nova perspectiva feminista de la política, la vida associativa o la defensa dels interessos ciutadans; el profeminisme o l’anti-sexisme, com cadascun es senti més còmode identificant-se.
Anuncis