El Govern de la Generalitat i molt especialment, dues de les tres forces polítiques que el sustenten, CDC i ERC, semblen haver-se abocat, sense remei a una perillosa cursa sense fi ni destí clar; assolir l’estat propi per qualsevol via i a qualsevol preu.

La vergonyosa radiografia del primer plenari de l’any a la màxima institució representativa de Catalunya, ens mostra que alguns viuen al marge dels problemes de les persones. Té sentit plantejar l’assoliment d’una declaració secessionista sense gairebé debat previ al Parlament, i oblidar afrontar els reptes de present per fer sortir Catalunya de la crisi ?

El MHP Mas continua la seva particular lluita sobiranista que pot, de retruc, deixar alguns cadàvers pel camí, inclosa l’actual i inestable relació entre CDC i la UDC de Duran Lleida, molt reàcia a l’aventura independentista dels pinyols convergents. I és que part dels sectors tradicionals més afins als nacionalistes ja han manifestat la preocupació per aquesta deriva, accentuada pel pacte amb ERC, l’antiga Esquerra, reconvertida per obra i gràcia de Junqueras i Rovira en el bastó on suportar les retallades socials del govern nacionalista.

L’acord entre CIU, ERC i ICV-EUiA per donar suport a la declaració sobiranista al Parlament de Catalunya deixa el PSC com l’única força política d’esquerres que aposta per guanyar quotes d’autogovern des de la legalitat constituent i sense trencadisses ni secessions que no poden més que presagiar una etapa negre pel nostre país.

Com a força federalista, hem de mostrar més que mai, unitat i fermesa per defensar el dret dels pobles a decidir sobre el seu futur, però sempre en un marc de legalitat i sense aventures suïcides i irresponsables que cerquen presentar l’enemic extern (Espanya), com el gran focus de tots els mals propis, arma que el nacionalisme i l’independentisme català han usat de forma brillant, per amagar la seva incapacitat en resoldre els problemes socials.

No sembla però, que la societat catalana tingui tan clar, tot i la correlació de forces al Parlament, la voluntat secessionista que mostren alguns partits.

La Catalunya rica i plena va despertar d’un somni, immersa en problemes financers, econòmics i socials, i no troba respostes a combatre de forma eficaç, com fer front a un període que ompla d’incertesa el futur del país.

Per molts cants de sirena que des de l’entorn del president Mas vulguin desplegar, res pot amagar el fracàs precipitat de l’anterior mandat nacionalista, i res fa presagiar que l’actual tripartit integrat per CDC+Unió+ERC trobin solucions, més enllà de continuar retallant drets, deures i prestacions a les famílies, a les mateixes a les que intenten engatussar amb el fals camí per un estat propi.

Al PSC, tot i els esforços de Pere Navarro, 5 dels diputats i diputades del grup socialista, vàren saltar-se, en un exercici de personalisme, ambició i protagonisme mediàtic, la disciplina del partit, i no vàren votar contra la resolució sobiranista, alineant-se, de fet, amb el President Mas, i traïnt el projecte majoritari en el que foren elegits com a representants socialistes.

Pere Navarro, Primer Secretari i President del Grup Socialista, va expressar el posicionament del grup socialista respecte la declaració sobiranista.

Anuncis