Imagen

Amb plenitud de facultats i amb el màxim nivell d’expansió i incidència popular i social a la dècada dels anys setanta, les associacions de veïns i veïnes han accelerat els darrers anys un camí d’incertesa sense gaires perspectives de futur.

La greu crisi actual que vivim i patim des de fa un temps, ha obert un període de gran incertesa, entre d’altres, a les associacions i entitats representatives dels veïns i veïnes.

El present, i en especial el futur d’aquestes organitzacions i el seu rol com a element per vertebrar la participació als barris, també ha entrat, des de fa un temps, en crisi.

La situació actual d’aquestes associacions evidencia un progressiu empobriment de les estructures, la força social, i el poder representatiu d’aquestes organitzacions, al temps que ens veiem abocats a un increment de la degradació dels espais públics, equipaments municipals i serveis a les persones, fruit d’una acció de govern sense rumb social ni polític.

La problemàtica s’agreuja, quan fem una atenta mirada a la societat que ens envolta. L’acció política dels diferents governs conservadors i nacionalistes, tant a nivell estatal com local, ha agreujat la ja delicada situació de moltes famílies, i hem evidenciat a nivell de Barcelona, un increment notable de les diferències entre rendes als barris, una constant regressió en matèria social, educativa i de salut, al temps que hem observat la desintegració de l’estat del benestar i de les polítiques d’inversió en serveis públics elementals.

A la vista de les agudes i greus problemàtiques que es viu en determinats barris, on la pobresa, la manca de possibilitats, els minvants recursos econòmics o la manca de sortides laborals, ja afecten a un considerable gruix de la població, cal començar a plantejar noves sortides, vies i solucions per respondre a les necessitats reals que s’originen als nostres barris. Aquest és un immens repte que, per la decidida i voluntària inacció de l’administració local, algú haurà de recollir si volem avançar de nou vers el progrés col·lectiu.

Les organitzacions representants dels barris de la ciutat són cridades doncs, més per inacció política de les administracions que per necessitat pròpia, a transformar els seus objectius i reptes de present i constituir-se, més que mai, en plataformes de serveis a les persones, en especial, adreçant-se a aquelles més necessitades.

La presa de consciència individual i col·lectiva és indispensable per  superar el greu moment actual. La pèrdua de drets socials, laborals, econòmics i civils experimentada al nostre país als darrers dos anys, no pot passar desapercebuda i sense reacció alguna per aquelles organitzacions i entitats representatives de la ciutadania, si es pretén pensar en un futur pels nostres barris. Cal passar a l’acció.

Replantejar un nou marc d’actuació als nostres barris, partint de la reivindicació que quelcom públic pertany als seus ciutadans i ciutadanes, és la primera mostra de rebuig a l’intent de fiscalitzar la vida, actuació i relacions, dels col·lectius que s’expressen i reivindiquen el dret a gaudir de la ciutat amb total llibertat.

Aquest nou marc de funcionament social ha de posar en el punt de mira de les associacions representants dels veïns i veïnes, l’’èmfasi en la prestació dels serveis a les persones i desar en segon terme, sense abandonar-lo,  les clàssiques i tradicionals reivindicacions de nous indrets, espais i locals per al gaudiment del barri. El moment actual requereix doncs ,posar les persones per damunt de les pedres.

 

Hem pres consciència individual que només des de la representativitat i l’esforç agrupat es pot assolir fites de millor i progrés social?

Estem disposats/des a fer sacrificis individuals per agrupar-nos i participar de forma col·lectiva per millorar el nostre entorn?

Considerem noves formes de participació ciutadana fóra de les actuals per desconfiança amb l’actual sistema i tot el que l’envolta?

Imagen

Anuncis