No corren aires gaire nets a la política pàtria, ni a Espanya ni a Catalunya. Mentre Europa es debat i es parteix en dues faccions ben clares per debatre les polítiques generals a emprar per construir el futur, entre austeritat i creixement, aquí les aigües baixen molt brutes.

Les informacions aparegudes al voltant del suposats pagaments al marge de la comptabilitat oficial i de la llei a alts càrrecs del Partit Popular han fet créixer una indignació, cada cop més perceptible, entre la ciutadania.

Segons els documents, proves i papers apareguts i publicats pel diari El Pais i a d’altres mitjans, des del President del PP i del govern , Mariano Rajoy, passant per membres actuals i anteriors de la direcció nacional popular i algun que altre Ministre de l’actual gabinet conservador, han rebut sobres amb quantitats notables de diners de mà de l’ex-Tresorer del PP, Luis Bárcenas.

Tot i la tàctica de l’estruç i del “pues tú más” emprada per Mariano Rajoy i la cúpula directiva conservadora, cap dirigent popular encara ha pogut donar una explicació coherent i lògica de l’origen de milers d’euros pagats a polítics populars, i la trama Gürtel, de finançament irregular del partit, apareix a la primera línia de tots els titulars, donant al cas una flaire d’irregularitat, difícil d’apaivagar.

El fet més lamentable però, és la tòxica atmosfera de corrupció, favors polítics, pagaments irregulars, beneficis partidistes i prebendes empresarials en forma de regals i milers d’euros que respirem a dia d’avui tan a Espanya com a Catalunya. I és que aquí, res ens fa diferents, i més d’un ha de donar força explicacions per poder ser creïble davant l’electorat, després de conèixer els afers d’Oriol Pujol i el cas ITV, el Cas Palau i el presumpte desviament de fons a CDC o el Cas Treball, on la justícia ha reconegut el finançament irregular amb fons públics d’Unió Democràtica.

Si la desafecció política era evident fa uns mesos, ara la indignació ciutadana planeja de forma acusadora contra tot el que té relació amb la política i les persones que, d’una manera o un altre, fan política.

El mal que els casos de corrupció estan originant a la política nacional potser insuperable sinó hi ha una ràpida reacció dels principals protagonistes; els partits polítics i les institucions.

Cal un acord global de tots contra la corrupció i contra un sistema que origina i permet de manera massa freqüent, que conductes il·lícites i irregulars protagonitzades per polítics, quedin a l’ampar de ningú, sense ser jutjades ni perseguides. Som milers els i les que ens dediquem de forma voluntariosa, molts sense percebre ni un euro ni un sobre, d’altres fent de la política una digne professió, dedicats tots i totes a transformar la societat i les seves desigualtats, i ni uns ni altres, mereixem el tracte que estem rebent.

Un gran pacte d’estat és de vital importància per reconduir la situació actual i cal ser valents i agosarats, posant sobre la taula de negociacions aspectes com;

* Inhabilitació automàtica i de per vida pels polítics jutjats per corrupció

* Llei per fer públics els guanys i evolució del patrimoni de tota persona dedicada a la política

* Llei de finançament dels partits polítics que permeti una plena transparències dels seus comptes, entre d’altres

Hom però es pregunta, un govern acusat per tot el seu entorn mediàtic, polític, social i civil de corrupció, amb probes testimonials, pot romandre en el seu lloc sense immutar-se ?

Doncs segons 11 milions de ciutadans i ciutadanes que els varen permetre governar ara fa un any, i considerant la incontestable majoria absoluta que els permet governar sense miraments com els convingui, no sembla que s’hagin de plantejar gaires remordiments per pensar en dimitir…

Anuncis