Un dels casos que més evidencien a nivell social la necessitat d’introduir noves maneres de veure, entendre i viure el moment actual és l’associacionisme, en especial el mon de les entitats i associacions veïnals.

Aquest ha estat, de forma tradicional, un indret gairebé infranquejable per a les dones, on els homes, i de forma eternitzant, han ocupat juntes, presidències i llocs de màxima responsabilitat durant dècades, a la majoria d’entitats veïnals de la ciutat.

L’esgotament de les estructures clàssiques de les entitats veïnals, el despertar de noves formes d’expressar reivindicacions i exigències de transformació social, i la manca d’interès de les generacions més joves pel camp veïnal, obliguen a replantejar el futur i la configuració d’aquestes, si es vol que continuin essent punt de referència de la societat, com ja varen ésser al llarg de dècades.

Com a ciutadans compromesos amb la igualtat, la participació ciutadana i el dret a manifestar quin tipus de ciutat desitgem, és del tot necessari cercar noves vies per replantejar els objectius definitoris d’una associació veïnal de referència per un barri, i aquests passen de manera inqüestionable per convertir-se en nuclis de prestació de serveis a la ciutadania, en indrets de referència per a col·lectius ciutadans i en espais de tolerància i divulgació de maneres d’entendre la societat alienades amb la igualtat, la llibertat i les oportunitats per tothom.

Una bona part de la societat, som sabedors que cal un nou impuls, en valors i continguts, per entendre i trobar noves sortides als problemes socials actuals. En aquesta necessitat de modificar i rellegir les normes de funcionament del món associatiu hi tenen un paper clau les dones, o millor dit, l’aportació d’una nova mirada femenina, de la participació i la representació associativa.

La crisi dels models associatius tradicionals vigents encara avui en dia, son el punt d’inflexió per la necessitat d’una transformació del rol femení, essent indispensable superar les barreres socials i estereotips que les impedeixen l’accés a llocs de responsabilitat. El gran canvi de paradigma associatiu passa doncs per implementar, de forma natural, el lideratge femení al terreny de la dinàmica diària d’aquests moviments.

Recordem que el lideratge de processos és quelcom que sorgeix del plantejament col·lectiu o grupal, del reconeixement i el respecte general que permet autoritzar i sentir-se representat per algú del propi entorn.

El talent femení no pot si més no aflorar. No pot romandre ocult sota les convencionals maneres de gestionar i conduir uns moviments socials, que reclamen un canvi radical per sobreviure, superant els estereotips i rols socials.

Les formes d’entendre la vida associativa des d’una vessant i uns valors femenins, basats en la igualtat d’oportunitats, son font d’enriquiment personal i col·lectiu, també pels homes. Respondre a les realitats socials del moment, a les demandes de la ciutadania en plena crisi global, atenent aquestes des d’una perspectiva solidària, prestadora de serveis a les persones,  i a la recerca de la cohesió social, son ja per si mateixos, valors propis del feminisme i d’aquesta nova visió de futur.

Cal doncs obrir les estructures actuals a aquestes realitats. Les associacions i entitats sense afany de lucre, son els indrets on construir espais de trobada, debat, recerca i experimentació personal, on donar sortida a les necessitats de creixement individual i col·lectiu, on accedir a oportunitats de formació pedagògica, on poder compartir moments de servei a la comunitat i on es pugui fer possible un veritable compromís social amb els nostres veïns i veïnes.

Entenent però, que les dones tenen una manera d’interpretar la cultura quotidiana diferenciada dels homes, amb necessitats, interessos i sentiments també força diferents del sexe masculí, és indispensable introduir aquesta diferència en l’elaboració, creació, desenvolupament i prestació dels serveis que oferim des de les associacions a les veïnes i veïns dels nostres barris.

La nova forma de llegir la voluntat associativa és clara i contundent: sacsejar la idea masculinitzant que fer associacionisme veïnal és fer-se ressò dels problemes de barri oposant resistència a les administracions si no agraden les polítiques que s’apliquen.

Evidenciar i mostrar una nova manera de fer associacionisme basada en els valors del respecte i el diàleg, la participació de tot col·lectiu ciutadà que s’apropi i la voluntat de prestació de serveis a les persones, són el gran repte de futur.

Imagen

Anuncis