Després dels comicis generals celebrats a Itàlia, sembla clar que el país no sabrà trobar la sortida del laberint electoral en el que s’ha sumit.

Els resultats, definitius a la Càmera de Representants i encara a hores d’ara, provisionals al Senat, avoquen la configuració del futur govern a una difícil negociació a vàries bandes, polítiques i ideològiques.

Imagen

A nivell de resultats en global, sembla clar que el gran triomfador és el moviment populista encapçalat pel còmic inclassificable Beppo Grillo, qui, sense ha estat capaç al llarg de la campanya electoral d’encendre els ànims contra la tradició dels grans partits i aprofitar-se, amb missatges anti-europeistes, de ser la solució als mals procedents de Brussel·les.

Destacar també el ressorgiment del gairebé defenestrat ex premier Berlusconi, qui com el Fènix, sembla viure una segona joventut política, al encapçalar la coalició de centre dreta i obtenir uns resultats molt per sobre dels esperats i que podien anticipar les enquestes prèvies.

Però, tot i això, cal ressenyar que el complexe sistema electoral, ha permès la coalició de centre-esquerra, al front de la qual es situà el professor Pierlugi Bersani amb el Partito Democratico (PD) com a màxima referència, obtenir la majoria absoluta a la Càmera (Congrés), tot i no esser la força majoritària en nombre de vots.

El candidat d’esquerres, Bersani, no ha sabut rendibilitzar l’èxit d’un procés de primàries en el si del seu partit, el PD, i ha anat perdent la força i el suport aconseguit en aquest procés previ, fins el punt que la campanya electoral ha significat un clar desgast del seu lideratge i la força inicial que pronosticaven les enquestes prèvies als comicis.

Al Senat, la lluita continua oberta. La coalició d’esquerres (PD+SEL) obté 120 senadors/es, per 117 seients de la dreta (PDL+Lega Nord), 54 seients per Grillo i 18 seients per la força encapçalada per Mario Monti, l’home de Merkel en aquests comicis. Així les coses, i amb la possibilitat de bloqueig que la llei atorga al Senat, la futura composició del govern no serà l’únic maldecap pel futur Primer Ministre. Els pactes al Senat seran vitals a la vista de la fragmentació i atomització del vot d’aquesta càmera.

Resultats a la Càmera:

PIERLUGI BERSANI. Italia, Bene Comune (centre-esquerra) – 29.5% – 340 escons

SILVIO BERLUSCONI. Centrodestra (dreta) – 29.1% – 124 escons

BEPPE GRILLO. MoVimento 5 Stelle (populista) – 25.5% – 108 escons

MARIO MONTI. Con Monti per l’Italia (centrista) – 10.5% – 45 escons

S’obren així, diverses possibilitats de govern, tot i que la paraula que més ressona aquests dies postelectorals és “ingovernabilitat”.

El grup frontissa de Grillo és un malson per la tradició electoral i política italiana que veu en el seu suport un rebuig de la societat italiana a les formes de la vella política, a la imposició de retallades i austeritat de Brussel·les i al descontent generalitzat d’una ciutadania cansada que la seva classe política no sigui capaç d’oferir solucions als problemes socials que viu el país.

Un clar missatge a la resta de la UE. Almenys per qui vulgui escoltar…

Pierluigi Bersani

Anuncis