La regeneració de la vida política i pública al nostre país ha passat en poc temps, i un bon grapat d’escàndols, d’un requeriment a una emergència i imperiosa necessitat social. Ni els partits polítics ni les administracions, ni algunes de les més prestigioses i reconegudes institucions estatals i autonòmiques, aproven avui en dia l’examen de la societat.

Quan des del PSC Barcelona es va començar a plantejar el debat entorn a la recerca de noves formes d’organitzar, participar i relacionar-se amb la societat, amb i mitjançant la política, pocs confiaven en arribar a la situació d’extrema urgència que vivim a hores d’ara respecte al paper social dels partits polítics i l’interès de la ciutadania vers la política.

Renovar o morir.

L’aposta dels i les socialistes barcelonins queda ven reflectida en una de les resolucions aprovades al darrer congrés de la formació i que cito de forma textual;

S’ha d’avançar cap a un partit xarxa, amb un model d’organització propi de la nova societat. S’ha de superar la concepció de la tecnologia com un recurs, integrant-la com un element central de la cultura organitzativa, i caracteristizant-se per la presa de decisions basada en el coneixment i no només en la jerarquia, les comunicacions directes que inclouen a tots els nodes i l’organització  en equips de treball multidisciplinaris…

La decidida i ferma aposta del PSC Barcelona i molt especialment de la ma d’en Carles Martí i Lourdes Muñoz (Primer Secretari i Secretària d?organització, respectivament), ànimes d’aquesta aposta per una nova cultura organitzativa del partit, té avui més plenitud i futur que mai.

El PSC pot esdevenir així en el principal valedor del protagonisme de la ciutadania activa en política i de com establir un nou protocol social de relacions i treball conjunt entre partit i societat.

Ja hem vist els darrers dies com el Primer Secretari del PSC, Pere Navarro, plantejava el referèndum a les decisions que afectin l’entrada o no a un determinat govern, o la implantació d’un procés de primàries per elegir candidats i candidates amb caràcter obert i a dues voltes, innovador al nostre país. Ambdues son mesures innexistents fins ara tan a la política espanyola com a la catalana.

Que els socialistes barcelonins, debatem aquests dies entorn a un canvi de cultura orgànica, de funcionament intern i de relacions amb la ciutadania per fer política, és símptoma evident que el PSC està recuperant la centralitat política (que no el centralisme) i que evidencia com fer possible una nova lectura de la importància de fer política per a transformar la societat.

Parlar d’un partit en xarxa és parlar de com relacionar-se, de forma pràctica i no intel·lectual (mal endèmic del PSC), amb la ciutadania, de forma sincera i directa, aplicant l’escolta activa; donant retorn a les iniciatives i accions i facilitant una major transparència i millorant la democràcia en tots els seus àmbits d’aplicació.

Obrir el partit a la societat equival a apostar per la transparència, la interacció amb la ciutadania i amb la militància i la col·laboració amb les persones, bases que defineixen i sustenten la governança oberta (open goverment).

Hom podria pensar que es tracta d’un debat estèril, tot quan planteja un model d’estructuració i organització d’un partit polític, però ans al contrari, els socialistes plantegem un model que permeti, de forma tangible, interactuar societat-partit polític amb l’objectiu de ser un element primordial en la recerca de solucions a les problemàtiques quotidianes de la ciutadania: un instrument eficaç al servei de la societat.

Els i les que creiem amb fermesa i convicció en aquest model d’organització i gestió, som coneixedors dels recels que en desperta, però la defensa d’un canvi i adaptació del model de partit als requeriments dels nous temps, constitueix ara per ara, un element de subsistència política. Els arguments per a defensar un partit en xarxa, obert i més flexible son diversos;

* Tenir presència col·lectiva i corporativa a les xarxes ens permet fer arribar més enllà el nostre missatge i interactuar amb els ciutadans i ciutadanes.

* Permet la participació virtual, no només la presencial, i permet actuar des de la distància de forma equitativa i igualitària, donant més importància a l’aportació que a la mera presència.

* Permet obrir canals bidireccionals de participació i compartir espais, processos i debats amb qualsevol que tingui quelcom que aportar.

* Construeix un pont entre el coneixement tradicional i clàssic amb les noves formes de comunicació digital, en quan que cerca formes d’interactuació entre activistes de carrer i els ciberactivistes.

Una organització política oberta és permeable, flexible i transparent, i és capaç d’integrar els interessos de militants, simpatitzants i ciutadania en general, de forma diversa, acomodant els recursos al seus abast a fi de permetre canalitzar respostes i demandes, fer escoltar els projectes i rebre’n feedback, acomodar la participació personal segons el moment o l’interès puntual.

Tal i com assenyalen les bases d’aquesta nova manera de fer política (documents interns de la Federació barcelonina del PSC), construir un Partit Xarxa equival a construir un partit:

– d’activisme polític, generador i transmissor de propostes

– que connecti amb la ciutadania reclamant les seves opinions

– que s’adapti a quelcom amb idees progressistes

– que sigui capaç de captar els esforços i el compromís que quans ara senten una barrera

– que transformi les seves estructures per fer-lo més permeable a la participació.

Per a totes les persones que tingueu interès en ampliar informació al respecte i participar d’aquest projecte us recomano que accediu al web http://www.espaisocialistesbcn.cat/node/434/fase1 (cal registrar-se) i en feu aribar les vostre aportacions al debat.

Imagen

Anuncis