Els drets fonamentals de les persones no haurien de tenir ni sexe ni gènere, ni raça ni ideologia. La veritable militància que ens hauria de permetre gaudir d’uns drets fonamentals radica en la pròpia essència humana.

Les dones, històricament discriminades, socialment apartades dels lideratges i les decisions, però fonamentals pel progrés de societats, pobles i nacions, mereixen compartir, en igualtat de condicions als homes, el present i el futur d’unes societats injustes, intolerants i poc considerades amb la població femenina i el seu potencial.

La història dels pobles, l’hem escrit tradicionalment els homes, embriagats del poder, el lideratge auto imposat i l’autoritat moral i social atorgada per un sistema hereditari i perpetuant dels rols i les relacions d’homes i dones: el patriarcat.

Immersos en ple segle XXI, una època que ha d’esdevenir, -a l’augur del que succeeix al mon-, el segle d’una gran transformació social, política o econòmica, i on les dones, i en especial la mirada femenina amb les que s’afronten els problemes, tindran de ben segur un espai central.

Reivindico així el meu compromís actiu i reivindicatiu amb el feminisme i el seu esperit igualitari, llibertari i desacomplexat. Lluito perquè algun dia ens traiem del damunt la feixuga càrrega dels models estereotipats que permeten classificar-nos com a “dones decents i responsables” o “homes valents i atrevits” que responen als comportaments etiquetables per una societat que més de 2000 anys després, continua establint conductes desitjables pels homes, diferenciades de les dones.

Soc feminista perquè, entre d’altres coses, no puc tolerar que…

–       la màxima expressió del masclisme intolerant es manifesti amb l’assassinat de dones, encara avui en dia,

–       amb el mateix nivell de responsabilitats entre ambdós, perpetuem les diferències salarials entre homes i dones,

–       els principals llocs de decisió política, econòmica o laboral siguin encara una quimera per l’accés a les dones,

–       la cura de la llar, les famílies o les persones necessitades coarti el creixement o desenvolupament personal, exclussivament de les dones,

–       els homes borrem del nostre “comportament establert” els sentiments, les emocions o l’afectivitat en les preses de decisions,

–       resisteixo de forma activa a una societat que exalta la virilitat, l’enfrontament i la brutalitat com a valors masculins, despreciant als diferents,

Si dones i homes tenim el mateix dret a la dignitat individual i col·lectiva, ¿podem tolerar que perdurin les discriminacions múltiples vers les dones?

Soc feminista perquè el feminisme mai ha matat a ningú, mentre que el masclisme mata tots els dies.

Imagen

Anuncis