Imagen

El conjunt de forces polítiques europees tenim molt clar que el progres continental i el creixement sostingut amb polítiques de retrobament amb les polítiques socials, passen inexorablement per un canvi de majories polítiques i ideològiques a la Unió dels 27.

És el repte principal que el grup dels partits socialistes, laboristes i socialdemòcrates de la UE afrontem per construir una nova Europa social; assolir una majoria de progrés que permeti la recerca d’una alternativa econòmica i social i doni per finalitzades les regressives polítiques de màxima austeritat i control aferrissat del deute públic, com elements únics de l’acció política comunitària i dels seus estats membres.

Però si aquest és un gran repte, no podem oblidar d’altres que per la seva magnitud i transcendència no podem oblidar. La crisi de la confiança de la ciutadania vers la política i les institucions de la UE, la inquietud de refer i construir des dels valors progressistes els ciments d’una federació d’estats, dotada de texts i elements reguladors que evitin, per exemple, l’actual situació de desgovernança econòmica que viu la Europa dels 27, tenen força rellevància.

Les tesi conservadors dels dirigents europeus i dels seus governs han posat en crisi el model social i de l’estat del benestar a base de receptes neoliberals de contenció de la despesa, del dèficit públic i per extensió de la limitació de l’endeutament sobirà. Aquestes receptes no només han fracassat, -fet reconegut per economistes o polítics rellevants de la mateixa ideologia conservadora-, si no que ha dut a limitar els pressupostos comunitaris, a retallar els ajuts i fons socials o a retallar prestacions fins ara de gran importància pel creixement d’estats i regions de la zona.

Els socialistes tenim clar que apostem per una Europa social, per una Europa dels ciutadans i ciutadanes, dels drets de les persones i d’unes institucions al servei d’aquestes.

La recent decisió dels socialistes europeus reunits a Madrid de presentar-se amb una candidatura única a la presidència del Parlament Europeu i un programa únic, permeten obrir un brot d’esperança a aquesta nova majoria de progres.

Un programa que de ben segur, basarà les necessitats de canvi en la necessitat de centrar-se en la creació de noves polítiques d’inversió productiva, d’harmonització fiscal, de pressupostos expansius, generadors de creixement i potenciadors de la disminució de les diferències i les desigualtats, accelerades actualment per les mesures d’austeritat.

Els socialistes plantegem les bases d’una Europa Social, generadora d’ocupació i de noves oportunitats laborals i formatives per les joves generacions, amb apostes per polítiques de convergència social (inversió mínima garantida), limitadores de les diferències entre nord i sud. Un altre cavall de batalla dels socialistes és la capacitat de disposar a nivell de la UE d’uns pressupostos ajustats a les necessitats reals dels 27, a l’alçada de les inversions i les despeses socials mínimes que garanteixin polítiques de qualitat.

Un altre dels fronts oberts i que l’austeritat no ha aconseguit resoldre estreba en un major i més exhaustiu control del sistema financer dels 27, on el Banc Central Europeu funcioni com un veritable ens regulador amb autonomia i capacitat per la presa de decisions que evitin, per exemple, noves fallides de bancs. Controlar el sistema financer i els riscos que se’n derivin i apostar per dotar de recursos les institucions, des de la base d’aplicar elements impositius a les rendes altes o als moviments i transaccions bancàries son eines sobre la taula de joc polític que caldrà definir en breu si volem assolir una veritable Unió dels pobles d’Europa.

Imagen

Anuncis