Ninguna confesión tendrá carácter estatal. D’aquesta manera comença l’article 16.3 de la Constitució Espanyola on s’aborda la confessionalitat religiosa al nostre país.

D’aquest articulat se’n deriva que, tot i que per tradició la religió catòlica és a priori la religió més confessada a Espanya (tot i que no hi ha dades que ho puguin demostrar), la carta magna descriu Espanya com un país aconfessional.

Certament, la mateixa Constitució reconeix que els poders públics consideraran les creences religioses de la societat espanyola i mantindran relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i la resta de confessions, un aspecte que tant la dreta política com la religiosa, pretenen usar com a eina de pressió per que perdurin els privilegis de l’estament catòlic nacional.

Davant d’una situació de crisi global, d’un període de carestia i d’estrenyiment dels poders públics, on la major part de la societat sofreix sobre-manera, l’estament religiós representatiu dels catòlics veu com els seus privilegis perduren i no minven.

Cal obrir de forma urgent el debat entorn aquests privilegis i és hora de replantejar els acords del Concordat amb la Santa Seu signats a finals de la dècada del 70. La Constitució Espanyola estableix arribar a acords i col·laboració, en cap cas fixa l’obligació de mantenir econòmicament un determinat estament religiós. Convé recordar que el nombre de fidels que comulguen amb la fe catòlica ha caigut a nivells que preocupen els estaments religiosos.

Els replantejaments de les relacions Estat-Església passen per;

* El rebuig frontal a qualsevol qüestionament públic, realització d’accions de protesta i confrontament amb els governs, elegits democràticament per la ciutadania, per part dels estaments religiosos.

* Denunciar i oposar-se al manteniment dels privilegis de l’Església Catòlica, fet que significa una discriminació absoluta respecte la resta de confessions a més d’atemptar contra la mateixa Constitució.

* Necessitat de modificar les lleis que esdevinguin necessàries per donar per finalitzats els acords amb la Santa Seu, origen dels privilegis eclesials i front de batalla del laïcisme arreu del país.

* Garantir que l’adoctrinament religiós del catolicisme a les aules promogut pel govern del Partit Popular sigui rebutjat des de tots els àmbits i emparar-se en la judicatura per evitar la seva implantació.

Prou de privilegis, treballem per un estat laic.Imagen

Anuncis