Consulta pel dreta  decidirQuan es va anunciar la creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, hom podia pensar que totes les forces polítiques catalanes que aposten per consultar el poble català sobre el seu futur, tenen per objectiu arribar a articular una consulta.

Una consulta determinant però no un objectiu a assolir a tota costa i trepitjant el que faci falta i a qui es posi per enmig. Aquesta és la notable diferència entre la raonada posició del PSC i la resta de forces sobiranistes, -inclosa ICV-, al voltant del paper principal que ha de jugar-se en aquest pacte.

Com a ciutadà d’esquerres, compromès amb la transformació i el progrés de la meva societat, no puc admetre que un pacte polític tingui com a base de negociació i construcció, una il·legalitat, una trampa, un joc que exclou a part de la societat que pensa diferent.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir hauria d’ésser l’eina que permeti les forces polítiques que en donen suport, negociar els detalls de la consulta, els recursos, el calendari, les formules legals i sobretot, en virtut d’intentar un gran acord de majories, mantenint en tot moment la neutralitat que es pressuposa a una eina institucional procedent d’una administració pública, en aquest de la Generalitat de Catalunya.

L’escandalosa manipulació que des de CIU i ERC, molt especialment, s’ha fet d’aquest pacte, vulnerant en tot moment la neutralitat que es pressuposa hauria de mantenir el pacte nacional, fa inviable que la única força política no secessionista, federalista i conciliadora d’espais comuns entre Espanya i Catalunya, continuï un minut més al costat dels que busquen el trencament social i polític de Catalunya en dos bàndols.

No situa de forma automàtica, -per molt que determinada premsa sobiranista interessada en faci bandera per indicació dels “amos de la pàtria”-, el PSC a la bancada de la dreta centralista, PP i Ciutadans, sinó que emergeix com a tercera via, tal com va expressar en Pere Navarro, oferint una alternativa sensata de construcció nacional, on l’estructura federalista és la base per la convivència dels pobles.

El PSC continua així el seu lent camí d’una estratègia política que comença a assentar-se, la tercera via federalista, i que té en la figura del primer secretari, Pere Navarro, un polític pacient i rigorós, l’instrument per convèncer de forma gradual que és possible la construcció d’una Catalunya diversa, plena, solidària i amb futur, defugint els processos secessionistes.

Imatge

Així, considero que l’aposta del PSC és clara, concisa i contundent en aquest sentit, i no té segones lectures:

* SI a una consulta al poble de Catalunya en un marc de legalitat i acordat

* SI a negociar amb el govern de l’estat els detalls de la consulta

 

* NO a prendre part en instruments excloents i sectaris

* NO al procés de secessió de Catalunya, NO a la independència de Catalunya

* SI a la construcció d’una Espanya Federalista, on l’expressió de les nacions històriques tinguin el seu pes i la seva veu

 

Anuncis