Barcelona tanca amb cert regust a èxit la celebració d’un nou esdeveniment esportiu on la ciutat s’avoca com ja és habitual; els Mundials de Natació organitzats per la FINA.

Esportivament, han brillat esportistes d’arreu, s’han batut marques mundials, els escenaris de les proves han brillat amb llum pròpia amb imatges perdurables i les atletes espanyoles han cridat per ser considerades en un país que desprecia l’esport femení.

La delegació femenina espanyola ha donat un exemple a les autoritats esportives nacionals; ínfims pressupostos dedicats a la seva difusió, manteniment i suport i una pluja de medalles a canvi, gairabé de res. De la delegació masculina, millor que ni en parlem…

L’èxit esportiu però, té un vessant contrari en quan a la resposta social, civil i política. Si bé el públic assistent ha aplaudit a rabiar les delegacions d’esportistes d’arreu, un determinat moviment social i polític català, ha tornat a mostrar al món la pitjor cara d’una terra que es té per acollidora.

El secessionisme polític ha revestit de social i civil, un moviment que intenta clamar ben fort per la independència, les diferències i el despreci vers qualsevol cosa que faci aroma a Espanya.

Aquest moviment de trencament amb Espanya s’ha expressat mitjançant l’esport una vegada més, instrumentalitzant un esdeveniment apolític per fer-se sentir aprofitant la repercusió internacional dels campionats.

nataciobcnXiulades irrespectuoses a la bandera i l’himne espanyol, increpades constants a autoritats espanyoles o als esportistes orgullosos d’exhibir els símbols del país, així com escridassades a favor de la independència, han estat una tònica que tot i comptar amb el vergonyós suport institucional de la Generalitat i dels mitjans de comunicació públic per fer-ne deguda divulgació, no han acaparat tot el protagonisme que haguéssin desitjat.

Barcelona no pot ser l’instrument capital d’aquells que en nome del trencament i la secessió plantegen escenaris de conflicte, divisió social i enfrontament social de manera constant.

Una gran majoria social callada i silenciosa confrontarà el dia menys pensat, que no cal cadenes humanes, ni vies secessionistes, ni instrumentalitzar entitats, associacions, empreses i col·lectius per conviure de forma pacífica i tranquil·la sense renunciar a assolir quotes de millora i de benestar social per Catalunya.

Barcelona és ciutat acollidora, oberta, sociable, plural, progressista i de convivència que no pot tolerar ser el mirall internacional de la divisió, la secessió, el pensament únic i la intolerància que alguns semblen voler mostrar al món per divulgar determinats interessos polítics.

natacioespanya

Anuncis