jjooAra fa anys, Barcelona mostrava al món una possibilitat que, fins als nostres dies, cap ciutat ha plantejat; una seu organitzadora d’uns JJOO d’estiu acollint uns JJOO d’hivern.

Un dels grans avantatges que ofereix internet i la recerca d’informació a les xarxes és que desvetlla els mentiders i atrapa de forma irreversible aquells que pretenen amagar errors del passat.

Una de les veus més frontalment oposades a què la ciutat de Barcelona acollís aquest esdeveniment de caràcter universal, és ara alcalde d’aquesta ciutat, Xavier Trias. Sembla que el poder pertorba algunes ments i ara, lluny de recordar la campanya de descrèdit llançada per CIU i els mateixos dubtes mostrats per l’aleshores cap de l’oposició, al voltant de la possibilitat de presentar una candidatura conjunta Barcelona-Pirineus, mostra ara un pertorbador entusiasme amb el projecte.

Malauradament, el pas dels temps la crisi econòmica global, la inoperància del seu propi govern, els despropòsits del govern central en mans del PP i la carestia de moltes famílies barcelonines, fan repensar-se molt bé aquesta iniciativa de projecció mundial.

Sembla però que, o bé els llaços inexorables que lliguen a CIU amb el PP per mantenir-se davant del consistori a qualsevol preu (fent més de banquer del MHP Mas que de batlle de la ciutat) o la dèria consultiva que sembla haver picat la porta dels convergents recentment,  han fet qüestionar a Trias la conveniència de presentar la candidatura olímpica i deixar la responsabilitat en la ciutadania.

Ja està bé que els ciutadans i ciutadanes puguem expressar-nos en una consulta, però potser en aquest afany consultiu, l’Alcalde Trias i el seu govern ens podrien consultar, de forma prioritària, si ara és necessària una despesa de desenes de milions d’euros en la reforma del tambor viari de la Plaça de les Glòries o la construcció d’una Marina de Luxe al Port Vell, que ha encès els ànims d’una bona part del veïnat de la zona ciutat oberta al món.

Trias es planteja realitzar una consulta sobre la idoneïtat de presentar Barcelona com a candidat als JJOO d’hivern, tot aprofitant les Eleccions Europees de 2014. Poc idoni per una ciutat amb un govern que elimina serveis i suprimeix prestacions, que es desfà del mateix patrimoni o que prostitueix els seus elements emblemàtics al millor pagador.

La Barcelona del 92 va viure l’explosió d’una ciutat il·lusionada en transformar-se, sota el lideratge d’un alcalde socialista amb visió internacional, i amb un model de ciutat clar i modern.

La Barcelona del 2013, és una ciutat que esdevé paralitzada, lligada a la inoperativat dels seus governants actuals, sense projecte ni visió de futur i sota el lideratge d’un Alcalde sense idees, projectes ni il·lusions, més preocupat per vestir monuments, vendre patrimoni de la ciutat i engalanar la ciutat d’estelades que en govern al servei dels seus ciutadans i ciutadanes.

No és el moment de grans esdeveniments. És el moment d’atendre les necessitats dels barris i de les persones, de fer possibles plans d’ocupació, de cercar sortides a la inseguretat i l’incivisme, de resoldre la fam de milers de nens i nenes i de servir de veritat a Barcelona.

Anuncis