ImatgeQuan ja pensava que la interessada gestió del govern sobiranista (CIU+ERC) de l’agenda política catalana no obriria les seves pàgines per res més que no sigui “el gran debat secessionista”, una cadira omple planes.

El menyspreu del MHP Artur Mas a la Vicepresidenta del govern central, Soraya Saénz de Santamaría, deixant la cadira buida, a l’acte de lliurament dels premis de la patronal catalana, Foment del Treball, ha situat, de nou, en primera plana, els conflictes i les males relacions entre ambdós governs.

L’agenda secessionista del govern català, l’extorsió institucional a la qual sotmet el govern central al català, les tenses relacions polítiques per la negativa del PP a dialogar amb els partits i institucions catalanes una més que necessària consulta al poble català, no poden amagar la nefasta gestió dels uns (PP)  i els altres (CIU+ERC), dels seus respectius governs.

Que més de 7 milions de catalans i catalanes tinguem tot l’aparell mediàtic sobiranista, public i privat, exclusivament al servei d’una causa secessionista i que adquireixi grau de “conflicte nacional” la tensió institucional entre polítics viscuda per una interpretació protocol·lària és preocupant, i és reflexa de l’elevat nivell d’intoxicació social i política que vivim a Catalunya.

La responsabilitat dels partits de govern és gestionar un determinat programa que permeti una acció concreta de govern, cercant solucions als problemes, fomentant la creació d’accions de millora en els diversos àmbits als que pot incidir i millorant en general les condicions de vida de les seves respectives societat.

Des de fa dos anys, l’exaltació patriòtica, l’exhibició d’ensenyes, la mobilització de masses servils i la interessada utilització dels mitjans de comunicació “lleials a la causa”, són els únics elements de l’agenda política dels governs central i autonòmic. Ni les salvatges mesures d’austeritat, ni l’eliminació sistemàtica de l’estat del benestar, ni les retallades als serveis socials bàsics, semblen guanyar-se un mínim espai.

Aquest és un fet evident que han sabut aplicar-se a la seva gestió diària els governs de Mariano Rajoy i Artur Mas, avivant els discursos patriòtics anti-espanyols o anti-catalans segons de la caverna on s’originen, per amagar llurs vergonyes de no saber com adreçar la situació política a Espanya i Catalunya.

És d’una claredat meridiana que quan una cadira buida se situa als grans titulars de la premsa d’un país, quelcom greu succeeix. I és que la confrontació, per ara verbal, no sembla tenir límits. Veure’m si ben aviat, algun esbojarrat utilitza al vol la cadira i algú en pren mal.

Anuncis