maternitatLes noves realitats familiars amb les quals convivim avui en dia, ha permès l’aparició de noves fórmules fins ara no plantejades, de planificació familiar. Si bé l’adopció era fins ara el principal mètode al qual moltes parelles que no podien tenir fills recorrien, sorgeix una nova realitat que ja generà un profund debat; la maternitat subrogada o ventre de lloguer.

Podem definir aquest mètode com la maternitat per substitució, o la concepció d’un ser humà per una mare la qual ha arribat a un acord contractual que atorga a terceres persones la custodia i tots els drets que se’n derivin sobre el futur infant.

A aquest mètode, fonamentalment hi recorren nuclis familiars constituïts per homes que recorren a una dona per a fecundar el seu futur fill o filla, mitjançant un acord econòmic entre ambdues parts.

Val a dir que aquest procediment és il·legal a la majoria de països del món, i fins i tot un delicte. Més enllà d’una transacció econòmica entre dues parts, sorgeixen dubtes substancials que cal considerar abans de prendre un posicionament al respecte.

Sóc ferm partidari de les unions de parelles del mateix sexe així com dels seus drets a tenir descendència, però qüestiono en part, -la realitat i alguns exemples de funcionament legal em reafirmen-, la maternitat subrogada, almenys en com s’ha legislat en alguns països.

Un mercat i un reclam per una bossa de pobresa. La manca de recursos per a subsistir porta a moltes nenes i dones a caure en xarxes de màfies intermediàries que les posen en contacte amb persones que cerquen aquests ventres de lloguer. Si l’estat no legisla ni regula, són les màfies les que actuen, i massa vegades aquestes dones són “obligades” sense cap protecció.

El cos humà com a reclam i mercaderia. De la mateixa manera que una gran majoria de països regulen les donacions d’òrgans i es persegueix el tràfic de persones per a recórrer als seus òrgans vitals, cal establir els límits i regular, més enllà de la ètica i la moral, les condicions amb les quals es negocia la fecunditat i la maternitat acordada entre les parts.

Drets i deures de les parts. Tota transacció comercial comporta un seguit d’obligacions però també drets de les parts. Al meu entendre, la regulació d’aquest mètode no pot considerar els drets de la part contractant (parella sol·licitant) i establir únicament obligacions o deures per la part contractada o gestant. És necessari que els països afrontin, la necessitat si bé no de crear lleis limitadores que limitin la capacitat de les parelles a arribar a disposar d’aquests serveis, sinó d’establir controls que permetin en tot moment i al llarg del procés, establir que es donen garanties per ambdues parts.

Un contracte. Un dels països que reconeix legalment aquest mètode, els Estats Units, ha regulat amparat amb el fet de la transacció comercial en un mercat mogut pel capitalisme, per l’oferta i la demanda, on no hi ha cabuda als drets de la part gestant, atesa que com a part interessada, accepta de manera voluntària la cessió del futur embrió sense més. Casos com aquest ens mostra que les lleis poden ser també pernicioses, tractant a la dona com a un objecte que s’usa com a receptacle per un acord comercial.

El debat està servit i els arguments escrits. Les persones detractores insisteixen en què;

  • El valor econòmic donat a l’intercanvi mercantilitza les persones i un fill o filla en cap cas pot ser un mitjà per obtenir una altra cosa.
  • Les persones nascudes sota aquestes circumstàncies poden sofrir en un futur seqüeles psicològiques i socials imprevisibles avui en dia (fet que jo mateix poso en dubte).
  • Atenta contra la pròpia moral humana el fet d’engendrar una criatura existint d’altres necessitats de pertànyer a una família que els o les estimi.

Més enllà doncs de l’ètica personal que hom pot defensar, veig dubtes considerables que posen en qüestió defensar amb fermesa aquest mètode de concepció de familia, almenys mentre la precarietat, la il·legalitat del mètode arreu, el comerç mercantilista del cos de la dona, i la manca de drets fonamentals de la gestant i del futur nadó siguin el que la defineix.

Anuncis