Soc home. Soc igualitari. No soc violent. La commemoració mundial del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, descriu per desgràcia un fet que evidència que encara avui en dia, som lluny d’assolir-ne la plena erradicació; continuen succeïnt-se els assassinats de dones a mans de masclistes assassins.

Molt probablement l’únic punt en comú Què diferencia a un masclista violent d’un home igualitari? El compromís en actuar contra la violencia vers les dones i combatre la xacra masclista, n’és la principal diferència. En tan que som els homes l’orígen del problema i que la violència masclista és un problema d’homes que acaben pagant les dones, és necessària una solució que passi per la total implicació dels homes en la seva erradicació.

Perquè existeixen noves maneres d’expressar les masculinitats no violentes. El compromís dels homes igualitaris és ferm en la lluita contra la violència vers les dones i volem involucrar a tants homes com sigui possible.

No podem ser tolerants amb qui s’exerceix amb qualsevol de les expressions en que es manifesta la violència vers les dones; física, psicològica, sexual, etc.  En aquest sentit ni comprensió ni tolerància social.

Com a home no concebeixo el fet de compartir gènere amb un individu que s’educa, creu i viu dotat d’una suposada autoritat moral. Una particular moralitat que el permet actuar manifestant de formes diverses, una pretesa autoritat sobre qualsevol que suposi un perill als seus ulls, i sigui vist com un element que faci trontollar la seva idea del mon.

La violència masclista és una xacra, un virus letal, una malaltia social que hem d’extirpar de les nostres societats. La pràctica diària de la plena igualtat és l’únic anticos existent que pot paliar aquest virus. Les conductes igualitàries constitueixen avui en dia, el millor dels medicaments existents per afrontar el combat contra el masclisme.

Els homes tenim a les nostres mans part de la solució i podem aportar part d’aquests anticossos. Les noves formes d’expressar les masculinitats no violentes són una realitat, i els homes hem de;

saber escoltar més, comprendre i asumir el nostre grau de responsabilitat personal respecte les desigualtats i les expressions masclistes que condueixen a la violencia vers les dones.

saber identificar aquelles conductes extremes de masclisme, però també aquelles de més subtils que es produeixen als entorns familiars, escolars, professionals, etc i que són formes d’abús i domini encara socialment tolerades.

aprendre a normalitzar el tipus de relació que mantenim amb les dones, substituint el model de l’autoritat i el control, per conductes igualitàries; som iguals i ens comportem i relacionem com iguals.

– reproduir al màxim els missatges i discursos contra la violència vers les dones i denunciant als agressors, violents i assassins com a models a erradicar, destacant la vesant abusiva i autoritària i evitant els efectes comprensius que en ocasions s’intenta oferir d’aquests.

Anuncis