ptg03449397El debat al voltant de la prostitució és, des de fa temps  al carrer, i l’oferta de respostes en un o altre sentit, també. Legalitzar, criminalitzar, legislar, prohibir, multar… masses verbs per un debat que sembla oblidar el que realment hi ha en joc; la vulneració del dret de les dones, que són drets humans.

Faré meva per centrar el meu parer, una frase que resumeix, en bona mesura el com d’allunyat es troba el debat sobre la legalització de la prostitució, de l’autèntica realitat de la nostra societat; Els drets de les dones són inversament proporcionals als privilegis dels homes.

Amb aquesta sentència, de la qual és autora la Plataforma Catalana pel Dret a no ser Prostituïdes, plataforma abolicionista de caire social contrària a legalitzar la prostitució, podem resumir en bona part el focus real del debat;  la compra del cos de les dones –la prostitució- com a privilegi ancestral del qual els homes hem gaudit històricament.

No té validesa al meu entendre, l’intent de construir sobre una base de debilitat social, un suposat estat de drets per un col·lectiu de dones que es veuen abocades per les màfies, els explotadors sexuals, alguns imperis econòmics i masses interessos obscurs, a exercir la prostitució, en una immensa majoria d’elles, contrari a la seva voluntat i decisió.

La immensa majoria de dones que avui en dia exerceixen la prostitució no ho fan per la seva pròpia voluntat, i són víctimes en bona part, de màfies de tràfic de dones enganyades amb falsos paradisos o atretes per falses crides a unes millores de condicions de vida i benestar per sortir de situacions agòniques, que mai arriben.

Destacar que hi ha explotació encara que existeixi consentiment (independentment del caràcter real/suposat d’aquest).

Parlar de treball sexual per definir la situació d’aquestes dones és una forma massa suau de definir la situació que viuen. A més, no hem d’oblidar que aquest “treball sexual” ni és lliure ni consentit i ajuda a dimensionar l’explotació, el tràfic i la compra del cos d’aquestes dones.

Alguns països abans, ja han experimentat amb reformes legals permissives i reconeixedores dels esmentats “serveis sexuals” i han experimentat fracassos sonors;  han vist créixer la prostitució i el tràfic de dones i menors per ser explotades sexualment en aquests països, amb resultats minsos a nivell de garanties de drets i protecció social (mitjançant la Seguretat Social).

És més que evident afirmar que sense demanda no hi ha explotació i per extensió ni tracta ni violència física ni abusos ni repressió psicològica que permeti que aquestes dones siguin sotmeses i a disposició permanent de la voluntat i els capricis sexuals dels que viuen d’aquest fenomen; els puteros. Aquests constitueixen en definitiva l’autèntica xacra, la peça a perseguir, penalitzar i abolir de les nostres societats.

Les administracions han de caure amb tot el pes d’unes lleis que no poden deixar resquicis i que han de ser garants i protectores dels drets de les dones. Podríem aprendre/posar com exemple el de la llei sueca, (Kvinnofrid, “la llei de la pau de les dones”) A Suècia, la venda de sexe està completament despenalitzada,; el que fan és multar al client. La llei diu que qui comet l’acte de prostitució no és la dona, la prostituta, sinó el client. Ell és responsable, ell té l’opció.

Em sumo a tantes veus que des del feminisme reclamen entre d’altres;

  • Tolerància zero amb qualsevol que visqui de l’explotació i la tracta de dones i nenes.
  • Lluita eficaç contra el turisme sexual
  • Actuar legalment i de forma contundent, amb penes econòmiques i de privacitat de llibertat, contra els usuaris i els explotadors, que son la base de l’oferta i la existència de la prostitució
  • Establir programes de protecció social, jurídic, laboral i de desenvolupament personal de les dones prostituïdes, combatent amb recursos suficients, les bosses de pobresa i les desigualtats, que en moltes ocasions motiven la caiguda d’aquestes dones en una xacra sense sortida.

Els Homes tenim l’obligació de respondre amb contundència contra la permissivitat, els intents d’amabilitzar l’explotació sexual de les dones, i rebutjar de forma taxativa la compra i mercantilització del cos de les dones per perpetuar un privilegi insostenible i coartador de llibertats.

La prostitució no té cabuda en la concepció social d’unes noves maneres d’entendre i viure les masculinitats lliures.

No oblidem que parlar de prostitució equival a atemptar no només contra els drets de les dones , sinó que constitueix un atac contra tota la societat en general i contra els fonaments dels mateixos drets humans.

No oblidem que parlar de prostitució equival a atemptar no només contra els drets de les dones , sinó que constitueix un atac contra tota la societat en general i contra els fonaments dels mateixos drets humans.

Anuncis