El 8 de març és un d’aquells dies que al calendari prenen certa repercussió social, mediàtica i política; el Dia Internacional de les Dones. Una data en la qual, al contrari de l’habitual, les dones prenen el protagonisme directe -sense necessitat de ser vinculades a un home en concret- de diaris, televisions, partits, sindicats i tot mena d’organitzacions civils.

Una data on, la suma de polítiques regressives en matèria d’igualtat d’oportunitats o els intents de limitar la llibertat de decidir de les dones sobre el seu cos, han donat una especial significació a la manifestació convocada a Barcelona per commemorar la data.

La defensa de la igualtat real no és un repte exclusiu de les dones, Tot i que no tinc dubte que els homes som l’origen de les discriminacions i les desigualtats que pateixen les dones, puc dir amb la mateixa claredat que formem part de la solució; assolir la igualtat real per una societat més justa i feliç.

Com a home igualitari tinc el repte personal i col·lectiu, com a representant del grup d’Homes Igualitaris Socialistes, de treballar en la defensa dels drets de les dones, en tant que drets humans, i per transmetre la necessitat d’avançar en un canvi de model social que superi les estructures patriarcals que ens coarten i oprimeixen,

Un canvi de model on dones i homes tinguem visibilitat per igual, amb una paritària i igual representativitat i presència als òrgans de decisió i execució en tots els àmbits, de la política, l’economia, la cultura o la comunicació, on la legislació i la justícia siguin garants de drets fonamentals i no eines al servei de retallades ideològiques al servei de polítiques restrictives en matèria de llibertats individuals o col·lectives. Una societat igualitària és aquella on les renúncies d’uns no són vistes com els beneficis d’unes, sinó com els guanys del conjunt.

Defenso la causa igualitària sense renunciar a la meva masculinitat, però defugint els estereotips, els clixés socials i les normes històriques apreses. Unes normes en les quals s’estableixen determinats patrons de conducta social, on el sistema patriarcal heretat ens imposa una masculinitat hegemònica concentradora del poder i l’autoritat, sempre en mans d’un model concret d’homes.

Treballar per la igualtat real, expressant-se des de les diverses maneres d’entendre i viure les masculinitats, sumar-se de forma conjunta a la lluita feminista, i abnegar del tot per renunciar de manera progressiva, a determinats “drets hegemònics heretats” és indispensable per fracturar el model patriarcal i assolir el repte col·lectiu de ser més iguals, justos i lliures.

Aquest és un repte que esdevé cabdal si tenim la capacitat i sobretot la voluntat de transformar, des dels nostres propis entorns quotidians, els models socials que ens etiqueten i limiten. Les petites i progressives renúncies a la masculinitat hegemònica esdevenen fonamentals.

Els milers de gestes individuals expressant “noves maneres de viure i sentir les masculinitats alternatives” impliquen compartir en lloc d’ajudar, per conciliar conjuntament en lloc de gaudir des de l’ egoisme, de compartir determinades renúncies en l’àmbit professional en benefici de l’altra en lloc d’assumir la renúncia femenina, d’exercir de forma coresponsable una paternitat igualitària en lloc d’exercir l’absentisme patern. En definitiva, de feminitzar la nostra vida social i familiar; de negociar, pactar i acordar en lloc de discutir, imposar o obligar, de la tolerància i el respecte davant les conductes de violència física i psíquica pròpies del masclisme.

Aquest doncs, és el gran repte al qual crec indispensable sumar a tants homes com tinguem la capacitat d’influir en els nostres entorns personals; fer del 8 de març, cadascun dels dies de la nostra particular vida.

Anuncis