L’acord de col·laboració entre l’agència UN Women (ONU Dones) i el Valencia C.F. signat el 26 de maig d’enguany (2015), per treballar de forma conjunta per la igualtat d’oportunitats ha estat a l’aparador dels mitjans de comunicació esportius els darrers dies. La notícia ha permès, encara que de forma aïllada, situar l’esport i les dones, en un context de protagonisme.

L’acord, i no és d’estranyar, ha estat possible gràcies a la voluntat i la iniciativa de dues dones; l’actual presidenta del Valencia CF, Lay Hoon Chan, l’única dona que exerceix la presidència d’un club de futbol a la Liga BBVA, i Phumzile Mlambo-Ngcuka, Directora Executiva d’ONU Dones.

valencia cf

Més enllà de la fotografia de rigor i dels grans eixos sobre els quals es signa aquesta primera gran col·laboració entre una agència de les Nacions Unides i un club esportiu professional, roman el dubte sobre la capacitat d’assolir, de debò, el gran objectiu al meu entendre, d’aquest acord; trencar les barreres que limiten l’esport d’èlit femení i en especial, aconseguir una major involucració dels nens i els homes vers la igualtat d’oportunitats de les dones en el terreny esportiu.

Aquesta és una iniciativa més que s’emmarca en els projectes de la campanya #HeForShe, promoguda per les Nacions Unides, en les quals es busca la màxima complicitat dels homes i nens d’arreu del món per convertir-se en agents del canvi per la igualtat d’oportunitats.

Tot i saludar aquesta iniciativa de forma satisfactòria, hom desitjaria que aquest acord transcendeixi més enllà d’una col·laboració puntual i concreta entre dues parts i sigui presa, com a model o referència per d’altres insctitucions esportives d’arreu del país.

Tenim una oportunitat per escriure un nou context per l’esport femení, on autoritats, institucions, mitjans de comunicació i empreses, facin una aposta decidida, dotant-se de recursos imprescindibles, per potenciar, tant l’esport de base, ja des de la infància, com les oportunitats educatives, laborals i professionals, d’aquelles dones que vulguin fer carrera en els diferents camps de l’esport professional al nostre país.

Aquesta és la veritable barrera que cal superar; passar de la fotografia anecdòtica a un acord social, institucional i econòmic que permeti reconèixer i potenciar els èxits esportius de les dones.

Anuncis