La Unió Europea reconeix que la prostitució, la forçosa i l’explotació sexual son qüestions amb un elevat component de gènere que constitueixen violacions evidents de la dignitat humana, contràries als principis dels drets humans.

Reconeix a més, que la prostitució en general, i aquella que majoritariament es realitza de manera forçada, poden tenir un impacte en la violència contra les dones, en demostrar-se que els homes que paguen per sexe tenen, en general, una imatge degradant de la dona. Aquest fet evidencia que les administracions que lluiten per prohibir l’ús dels serveis sexuals, també han de programar campanya de sensibilització adreçades als homes.

La UE incideix en que la normalització de la prostitució incideix de ple en la violència vers les dones i assenyala que els homes que compren sexe, es mostren més proclius a cometre actes sexuals que comporten coacció, d’altres actes de violència i en general senyals evidents de misoginia.

Manifesta tanmateix que considerar la prostitució com un “treball sexual” legalitzat, despenalitzar la industria del sexe en general i legalitzar el proxenetisme no aporta solució alguna per protegir les dones i a les menors d’edat en particular, de la violència i explotació, ans produeix l’efecte contrari, augmentant el risc que les dones sofreixin un major nivell de violència, fomentant-se l’increment dels mercats de la prostitució i de les activitats il·lícites que en son pròpies, i el número de dones i nenes que finalment en són objecte d’abús i explotació.

Sembla que a l’actual equip de govern municipal de Barcelona, amb l’alcaldessa Ada Colau al front, -i dels socis que han aprovat aquesta mesura proposada per C’s (ERC, CUP i C’s)-, ni les investigacions, ni els dictamens, ni els requeriments de la Unió Europea, li semblen oportuns. Els pasos donats per Barcelona en Comú al front del consistori de la ciutat, amb la introducció de mesures que suposen l’inici del procés de legalització de la prostitució, tot i que defineixen adreçar-se, per ara, únicament a la “prostitució voluntària”, no són de rebut i mereixen ser reprobats.

Legislar pensant en la ínfima minòria, quant la inmensa majòria afectada malviu explotada, forçada i sotmesa als designis de les màfies, equival a demostrar una ceguesa política notable. Per fortuna, municipis com Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramanet, també amb alcaldesses al front dels consistoris, han aprovat iniciatives adreçades a declarar les seves ciutat lliures de la tracta i esclavatge de dones i nenes .

Cito a una escriptora feminista i actual diputada de Catalunya Si Que Es Pot al Parlament de Catalunya (grup polític afí a Colau), Gemma Lienas, qui en el seu llibre “Quiero ser puta” analitza els diversos col·lectius que es lucren de la prostitució entre d’altres i manifesta que “la despenalització de la prostitució és un regal pels proxenetes, els traficants i la industria del sexe”. Espero que la sensatesa faci rectificar, una vegada més a Colau i oblidi una creuada que no beneficia en absolut les víctimes.

També tenen clars els objectius i reptes de combat de la prostitució des del col·lectiu ZERO MACHO els quals han presentat recentment el MANIFEST de rebuig a la prostitució i al submon d’explotació sexual al que aboca a milers de dones arreu.

L’exitosa jornada organitzada pel Moviment Democràtic de Dones (MDD) centrada en les “Ciutats lliures de tràfic de dones i menors per l’explotació sexual” a Barcelona, són un exemple més que des de la societat organitzada, no s’accepten i es reacciona a la voluntat legisladora de la prostitució, com ha mostrat el govern muncipal de Barcelona.

Prostitució és explotació. Reaccionem, actuem i diguem NO.20160125_jornadas_prostitucion_barcelona

 

Anuncis