3 representants de comunitats religioses, 3 dones, 3 religions monoteistes, 3 generacions diverses, 3 visions del paper de la dona al món però amb una única i comuna necessitat de treballar per defensar el paper actiu de les dones al món, i a les religions en particular.

Gràcies a Roser Solé, Moriah Ferrús i Hanan El Yazidi per exemplificar de forma natural, vital i apassionada, que és possible entendre i treballar pels drets de les persones, des de tots i cadascun dels àmbits de les nostres societats, per molt diferents que puguin semblar.

Elles tres han protagonitzat un debat organitzat pel PSC de Sarrià Sant Gervasi, on el tema a debat era el paper de les dones a les religions.

Que tres representants de les principals religions monoteistes mostrin la riquesa i la diversitat d’opinions i contrastos culturals, religiosos o socials, des de l’entesa, el diàleg, la paraula, la tolerància, el respecte i la plena llibertat, només es pot atendre en clau femenina.

Quant diferent potser asseure en un debat semblant a tres homes de les mateixes comunitats religioses entorn una mateixa taula? Com podrien de diferent ser les interpretacions i les accions dels diversos líders religiosos si la feminització de les seves estructures organitzatives, les lectures dels llibres sagrats, els fets confessionals o les litúrgies de totes tres religions, incorporessin les dones de forma progressiva?

Tres religions històricament liderades, interpretades i construïdes sota l’única mirada dels homes, i en les quals les dones han estat excloses, menystingudes i aïllades.

Les tres convidades, representants de les comunitats catòlica, musulmana i jueva, ens han apropat la realitat d’una difícil relació; les dones i les estructures religioses. Han exemplificat per igual, les carències i necessitats de les respectives confessions en relació al paper de les dones al si de les comunitats religioses. El temor generalitzat dels principals líders eclesials a introduir canvis notables en la interpretació de les mateixes estructures o el progressiu increment de les veus femenines al si de les religions demandant un paper més actiu i de reconeixement en tots els àmbits i sectors de cadascuna d’elles, han estat elements en comú en les intervencions.

En el mateix sentit, el debat ha servit per manifestar com la incultura, la por a la diferència, la indiferència o la manca de valors, originen realitats socials on el fet diferencial és vist amb suspicàcia i ressentiment. I la religió i les persones que en confessen una fe diferent en societats on són minoria, no en són una excepció. Aquestes, pateixen la intolerància i la incomprensió de forma més directa, s’expressi aquesta en forma de negativa a acceptar elements identitaris inofensius, com un “xador”,   o amb forma de rancúnia i ràbia contra tota una comunitat, com ara la judeofòbia. I les dones, sempre han sofert doblement aquestes discriminacions.

Confio a veure més sovint l’ exemple d’aquestes dones. Unes dones, de les quals aquest vespre he après una lliçó de vida, de fe i de voluntat transformadora. Elles expressen molt bé que totes i tots tenim capacitat de canviar les injustícies, per molt que aquestes s’heretin o durin 2000 anys…

Anuncis