La Asociación de Hombres por la Igualdad de Género (AHIGE) va convocar el passat 21 d’octubre més d’una vintena de concentracions d’homes igualitaris i feministes arreu d’Espanya. Aquesta és una acció que fa més de deu anys organitza aquesta associació que a Catalunya, té el seu particular ressò.

Convocats per l’Associació d’Homes Igualitaris de Catalunya, i en localitats com Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Lleida o Abrera, centenars d’homes ens vàrem mobilitzar per simbolitzar i fer palés el nostre rebuig a la violència masclista que cada any assassina desenes de dones arreu del país, una xacra que no sembla aturar-se.

A Barcelona, la roda d’homes va veure una trobada prèvia al Portal de l’Àngel, on es va donar inici a un recorregut de les persones assistents portant pancartes i cartells amb lemes com “El silenci ens fa còmplices”, que va finalitzar a la Plaça Sant Jaume, l’indret habitual on es du a terme la mobilització i concentració que protesta contra els assassinats masclistes.

L’acte es va iniciar envoltant les persones assistents un gran llaç blanc, i desenes d’espelmes van il·luminar l’esperança d’una sortida a la violència. Amb la unió de mans, unes amb d’altres, es va fer la lectura del manifest a càrrec del portaveu de l’associació, Bernat Escudero. La convocatòria d’aquest any va rebre el suport a més dels diversos grups d’homes que formen part de l’associació, del col·lectiu Al·liats del Feminisme

Els homes no podem romandre en silenci, perquè el silenci és el còmplice passiu dels assassinats masclistes, és l’arma més poderosa de la qual es beneficia el masclisme per fer perviure la violència vers les dones.

La resposta ha de ser contundent; amb una llei orgànica que protegeixi les víctimes, apliqui dures penes i sancions als violents, limiti les accions de foment del masclisme en els mitjans de comunicació i estableixi els valors educatius igualitaris i de respecte i tolerància al sistema educatiu, entre d’altres.

I els homes tenim la clau per actuar. Cal un rebuig general amb els iguals que actuen de manera violenta, ja des del moment en el que aquests mostren les primeres dosi de masclisme. Un menyspreu de gènere amb els iguals violents, una no acceptació dels valors de la intolerància i l’odi que desprenen. No podem tolerar el masclisme en els nostres entorns més immediats, en les nostres relacions personals, d’amistat o familiars. El menyspreu i el rebuig social des dels nostres micro espais habituals equival a sembrar la llavor d’un futur d’igualtat i respecte, eliminant la brossa i les males herbes, símbol d’un masclisme ranci i danyí.

Anuncis