Les commemoracions dels dies internacionals, no fan més que posar l’accent sobre un fet especial, en un dia concret, com a mètode per sensibilitzar socialment la població. La proximitat del 25 de novembre, el Dia Internacional contra les Violències vers les Dones, posa de manifest la necessitat d’aturar una xacra, de la qual encara massa gent, no ha pres consciència.

I part d’aquestes societats que romanen mudes, cegues i sordes, davant els continuats assassinats de dones al nostre país (40 a hores d’ara), continuen justificant amb el silenci còmplice o les raons més ridícules, que el masclisme assassí té una base sòlida.

En la violència exercida vers les dones, l’estadística és clara; de cada 10 casos de violència vers les dones, en 10 casos el maltractador, violent o assassí, és un home. Aquesta senzilla estadística deixa entreveure el paper tant important que tenim els homes en combatre aquesta xacra; la violència de gènere.

Des del meu activisme social en favor de la causa igualitària, assumeixo la necessitat d’explicar a tothom que em vulgui escoltar, que jo no soc un ser especial, soc un home senzill que no accepta crèíxer amb el privilegi de ser més que ningú. No em crec un ser superior per dictat de la tradició. Em rebelo i rebutjo que els rols determinin el ser humans pel gènere o el sexe.

Fa temps vaig decidir trencar el silenci i ser còmplice de la igualtat efectiva i no romandre en silenci beneficiant aquells que actuen pensant que són superiors. Fa temps que he decidit actuar i intentar explicar a d’altres homes que la veritable masculinitat no és única i hegemònica, són diverses i s’expressen des de l’afectivitat, els sentiments, el respecte, la tolerància i sobretot, la no violència.

Aquest dies participaré en totes aquelles activitats, xerrades i debats com em vulguin convidar per reclamar a tots els homes que m’escoltin, i especialment al meu entorn més inmediat, que cal un viratge urgent en les conductes masculines. La veritable lluita contra la violència vers les dones i totes les expressions amb les que es manifesta el masclisme hegemònic, no pot produir-se únicament des de la defensa dels drets de les mateixes dones, cal que tots aquells homes que entenem aquestes formes noves d’entendre i viure les masculinitats no violentes, pasem a l’acció.

Modifiquem les nostres conductes indivuals vers les dones dels nostres entorns més inmediats; compartir i ser corresponsable és actuar de manera igualitària, no val amb ajudar. Manifestem el nostre rebuig públic i denunciem els violents si en som coneixedors de conductes violentes vers alguna dona. Les víctimes son gairebé sempre dones, no busquem mai justificacions davant una agressió; una víctima mai és culpable de ser agredida, el culpable i a qui hem d’assenyalar és el violent i el maltractador.

Jo acuso i rebutjo els violents i maltractadors.

Jo acuso i rebutjo els que mensypreen les dones i es creuen sers superiors.

Jo acuso i rebutjo els prostuitidors i els puteros que trafiquen i compren persones.

Jo no seré còmplice. Jo passo a l’acció i et crido a que facis el mateix.

161125-targeto-noubarris_violenciagenero

Anuncis